Després de les vacances de Nadal, vam anar a una nova zona triada per posar les càmeres. En aquesta ocasió, es tractava de la muntanya de Sant Sebastià, on es troba el Far. Vam arribar per la banda de Tamariu, seguint el GR92. Vam repartir les càmeres per diferents pinedes esperant poder trobar forces animals després de veure molts rastres.
Primer ens va visitar una fagina (Martes foina),
Però la gran protagonista d'aquest lloc va ser la guineu (o guilla) (Vulpes vulpes) doncs li vam poder fer un munt de fotos. En realitat pensem que és la mateixa perquè és un animal territorial, així que és normal que repeteixi durant els dies que va estar posada la càmera.
Aquí sembla que va descobrir la càmera, però poc després seguia olorant com si res...
Buscant rastres pel bosc, vam descobrir el tronc d'un arbre trencat i vam pensar que potser seria un bon lloc per posar la càmera, a veure si els animals podrien trobar l'esquer.
I aquest va ser el resultat...
Fagina (Martes foina)
Però també s'hi va enfilar una guineu (Vulpes vulpes)
També vam poder veure la geneta (Genetta genetta)
I no podia faltar el senglar (Sus scrofa), que el trobem a pràcticament tots els llocs.
També pels rastres que deixa a terra quan cerca arrels, cucs, etc. i que s'anomenen "furgades".
No us perdeu quin altre animal vam trobar. Un de ben petit...
Començava el mes de febrer i feia molta fred. Després de tenir molts bons resultats als boscos del Far, decidim provar sort a la riera de Tamariu. Teníem moltes ganes de posar les càmeres en aquest lloc després dels bons resultats a la riera de l'Avellí. Vam caminar fins la Font d'en Cruanyes i vam baixar pel corriol que segueix la riera. Si no hi heu estat mai, és un lloc molt maco i que val la pena visitar.
Vam posar les càmeres al costa de la riera, al costat d'una gorga, al mig de l'aigua aprofitant un tronc caigut, a una casa en runes... Tots llocs que ens semblaven molt bons per trobar molts animals. També esperàvem trobar el toixó, després de l'èxit anterior. Però el resultat no va ser com esperàvem. Cal tenir en compte que van ser dies de molta fred (algunes càmeres marcaven temperatures de 2 o 3ºC) i això pot haver fet que no tinguéssim gaire èxit. Però tenim ganes de tornar-hi més endavant, quan arribi la primavera.
Vam trobar la geneta (Genetta genetta)
Alguna fagina (Martes foina)
I fins i tot algun ratolí de bosc o alguna rata
Però sobre tot, el que més vam trobar van ser gats. Molts i molts gats que potser visiten la riera des d'una urbanització que està al costat
A mitjans de febrer deixem la zona de costa i tornem a les muntanyes de Llofriu. En aquesta ocasió, deixem el cotxe al poble i caminem fins a trobar el camí de pujar a Fitor.
Trobem moltes pinedes i també la riera de Llofriu, tot i que en aquest moment no portava gaire aigua. També hi ha camps de conreus i prats que havien estat també conreus però que ara només hi ha herbes.
És en aquests prats on trobem molts rastres de senglar (com excrements o furgades) o molts caus
La darrera zona de Palafrugell on vam posar les càmeres va ser a la riera Grossa de Llofriu. Va ser a començament de març de 2015. Ens faltava explorar la part més al nord de Palafrugell, entre Llofriu i les Bruguedes. La major part del terreny són conreus o finques particulars així que vam decidir instal·lar les càmeres seguint la riera, aprofitant que estava seca. Hi vam anar a començaments de març. Faltaven pocs dies per acabar el treball i no volíem perdre l'oportunitat de saber quins animals podríem trobar en aquesta zona. A més a més, encara no havíem aconseguit fotografiar cap conill i era possible trobar-ne algun perquè els agrada viure als marges dels prats i conreus, si hi ha vegetació on amargar-se.
Aquesta és la riera de Llofriu
Però poc després queda seca, abans d'arribar a la vora de La Fanga
Tot i així, hem vist que hi passen molts animals. També vam poder veure molts caus, perquè és un terreny fàcil de gratar
Al costat de la riera, a una pineda molt a prop de la carretera, és on hem pogut fer algunes de les millors fotos del nostre treball, com aquestes de la geneta (Genetta genetta)
O del senglar (Sus scrofa). Ens va fer molta il·lusió veure com ja després de l'època de reproducció ja es podien veure els lletons acompanyant les truges mares i vam poder fer alguna foto d'una garrinada
I no podia faltar el toixó (Meles meles) en dues fotos pràcticament iguals però de dies diferents el que indicaria que aquest animal segueix una ruta o es mou sovint pel mateix lloc
No va faltar la guineu (Vulpes vulpes)
En aquesta darrera foto, entrant dincs un cau
I la fagina (Martes foina)
També vam posar les càmeres a la riera sota el pont de la carretera. Vam poder observar com els animals fan servir la riera per passar d'una banda a l 'altra de la carretera, evitant així el perill dels cotxes. La rieres són doncs un veritable pas de fauna. No us perdeu les imatges del video per descobrir tot el moviment que hi ha a la nit...
I, finalment, després de més de 2300 imatges, quan ja ens pensàvem que no ho aconseguiríem, vam tenir una sorpresa. Revisant les fotos a l'ordinador de casa vam estar a punt d'esborrar unes on semblava que no hi havia res. Però mirant a un costat vam descobrir que hi havia un animaló mig amagat que va voler ser el regal final del nostre treball. Per fi havíem trobat el conill (Oryctolagus cuniculus). El veieu?
