La darrera zona de Palafrugell on vam posar les càmeres va ser a la riera Grossa de Llofriu. Va ser a començament de març de 2015. Ens faltava explorar la part més al nord de Palafrugell, entre Llofriu i les Bruguedes. La major part del terreny són conreus o finques particulars així que vam decidir instal·lar les càmeres seguint la riera, aprofitant que estava seca. Hi vam anar a començaments de març. Faltaven pocs dies per acabar el treball i no volíem perdre l'oportunitat de saber quins animals podríem trobar en aquesta zona. A més a més, encara no havíem aconseguit fotografiar cap conill i era possible trobar-ne algun perquè els agrada viure als marges dels prats i conreus, si hi ha vegetació on amargar-se.Aquesta és la riera de Llofriu
Però poc després queda seca, abans d'arribar a la vora de La Fanga
Tot i així, hem vist que hi passen molts animals. També vam poder veure molts caus, perquè és un terreny fàcil de gratar
Al costat de la riera, a una pineda molt a prop de la carretera, és on hem pogut fer algunes de les millors fotos del nostre treball, com aquestes de la geneta (Genetta genetta)
O del senglar (Sus scrofa). Ens va fer molta il·lusió veure com ja després de l'època de reproducció ja es podien veure els lletons acompanyant les truges mares i vam poder fer alguna foto d'una garrinada
I no podia faltar el toixó (Meles meles) en dues fotos pràcticament iguals però de dies diferents el que indicaria que aquest animal segueix una ruta o es mou sovint pel mateix lloc
No va faltar la guineu (Vulpes vulpes)
En aquesta darrera foto, entrant dincs un cau
I la fagina (Martes foina)
També vam posar les càmeres a la riera sota el pont de la carretera. Vam poder observar com els animals fan servir la riera per passar d'una banda a l 'altra de la carretera, evitant així el perill dels cotxes. La rieres són doncs un veritable pas de fauna. No us perdeu les imatges del video per descobrir tot el moviment que hi ha a la nit...
I, finalment, després de més de 2300 imatges, quan ja ens pensàvem que no ho aconseguiríem, vam tenir una sorpresa. Revisant les fotos a l'ordinador de casa vam estar a punt d'esborrar unes on semblava que no hi havia res. Però mirant a un costat vam descobrir que hi havia un animaló mig amagat que va voler ser el regal final del nostre treball. Per fi havíem trobat el conill (Oryctolagus cuniculus). El veieu?
